Ospito questa settimana le poesie di Fabio Strinati e la loro traduzione in catalano

SOFFIA NEL VENTO

A Carles Duarte i Montserrat

Oltre una frontiera forgiata dal sole

vagano le ombre, le sagome

e quel respiro del vento assiduo

che soffia sulle fronde di alberi

antichi vessati dal tempo. Vagano

nei fiumi, le sostanze fertili al di là

del mare quand’è sera e penetra

così informe alta marea

che tutto sembra

nascere e tacere nell’inchiostro

a poco a poco, modulato in un sentiero

la scalinata di un addio.

*

Sotto il cielo esteso di Barcellona

navigano luci e scorribande. Soffia nel vento

una parola nata da un foglio bianco

sopra uno specchio le immagini stanche…

il volto di una donna

d’istinto e d’eleganza si cela sguardo

puro nel cerchio assorto di una danza

l’attimo che si dilata, oltre un ricordo

indelebile intravedo abile tramonto,

guerriero ed immortale.

*

Els immortals sogni sbucano nel buio

della notte ascoltano storie di vecchi

rantoli e fantasmi avvolti dal sonno

e dal catrame. Foreste nascoste

moltitudine di schiere, soldati vestiti di terra

umida coltivata con le sofferenze

di gabbie e filo spinato: soffia nel vento

il suono di rivoluzione!

ALENA AL VENT

Enllà d’una frontera forjada pel sol

vaguen les ombres, les siluetes

i aquell respir del vent constant

que alena damunt del fullatge d’arbres

antics vexats pel temps. Vaguen

pels rius, les substàncies fèrtils més enllà

del mar quan arriba el vespre i penetra

tan informe marea alta

que tot sembla

néixer i callar a la tinta

a poc a poc, modulat en un sender

l’escalinata d’un adéu.

*

Sota el cel estès de Barcelona

naveguen llums i incursions. Alena al vent

una paraula nascuda d’un full blanc

damunt d’un mirall les imatges cansades…

el rostre d’una dona

per instint i elegància s’amaga esguard

pur dins el cercle absort d’una dansa

l’instant que es dilata, més enllà d’un record

indeleble entreveig hàbil ponent,

guerrer i immortal.

*

Els immortals somnis sorgeixen dins la foscor

de la nit escolten històries de velles

raneres i fantasmes embolcallats pel son

i el quitrà. Boscos ocults

multituds de rengles, soldats vestits de terra

humida conreada amb patiments

de garjoles i filferro espinós: alena al vent

el so de la revolta!

Poesie di Fabio Strinati

Traducció de Carles Duarte i Montserrat