SOFFIA NEL VENTO
A Carles Duarte i Montserrat
Oltre una frontiera forgiata dal sole
vagano le ombre, le sagome
e quel respiro del vento assiduo
che soffia sulle fronde di alberi
antichi vessati dal tempo. Vagano
nei fiumi, le sostanze fertili al di là
del mare quand’è sera e penetra
così informe alta marea
che tutto sembra
nascere e tacere nell’inchiostro
a poco a poco, modulato in un sentiero
la scalinata di un addio.
*
Sotto il cielo esteso di Barcellona
navigano luci e scorribande. Soffia nel vento
una parola nata da un foglio bianco
sopra uno specchio le immagini stanche…
il volto di una donna
d’istinto e d’eleganza si cela sguardo
puro nel cerchio assorto di una danza
l’attimo che si dilata, oltre un ricordo
indelebile intravedo abile tramonto,
guerriero ed immortale.
*
Els immortals sogni sbucano nel buio
della notte ascoltano storie di vecchi
rantoli e fantasmi avvolti dal sonno
e dal catrame. Foreste nascoste
moltitudine di schiere, soldati vestiti di terra
umida coltivata con le sofferenze
di gabbie e filo spinato: soffia nel vento
il suono di rivoluzione!
ALENA AL VENT
Enllà d’una frontera forjada pel sol
vaguen les ombres, les siluetes
i aquell respir del vent constant
que alena damunt del fullatge d’arbres
antics vexats pel temps. Vaguen
pels rius, les substàncies fèrtils més enllà
del mar quan arriba el vespre i penetra
tan informe marea alta
que tot sembla
néixer i callar a la tinta
a poc a poc, modulat en un sender
l’escalinata d’un adéu.
*
Sota el cel estès de Barcelona
naveguen llums i incursions. Alena al vent
una paraula nascuda d’un full blanc
damunt d’un mirall les imatges cansades…
el rostre d’una dona
per instint i elegància s’amaga esguard
pur dins el cercle absort d’una dansa
l’instant que es dilata, més enllà d’un record
indeleble entreveig hàbil ponent,
guerrer i immortal.
*
Els immortals somnis sorgeixen dins la foscor
de la nit escolten històries de velles
raneres i fantasmes embolcallats pel son
i el quitrà. Boscos ocults
multituds de rengles, soldats vestits de terra
humida conreada amb patiments
de garjoles i filferro espinós: alena al vent
el so de la revolta!
Poesie di Fabio Strinati
Traducció de Carles Duarte i Montserrat
Scrivi un commento